Bon dia,
Avui us volem mostrar un gran exemple de la importància de la interpretació i tot el que es pot arribar a transmetre amb una comunicació no verbal adequada. Avui diumenge,just una setmana després dels Oscars, us proposem veure l’escena que ha fet mereixedora d’un Oscar a Anne Hathaway. La duresa del seu paper de Fantine a la pel·lícula de Les Miserables, i sobretot, la magistral interpretació que fa de la cançó d’ ‘I Dreamed a Dream’ li han valgut aquesta preuada estatueta.
Les Miserables és una pel·lícula musical, fins i tot els diàlegs són cantant, que suposa l’adaptació a la gran pantalla d’un dels musicals més famosos de tots els temps. Aquest es caracteritza per unes cançons èpiques i de gran complicació vocal. Els cantants de les versions teatrals han de superar duríssimes proves per tal de formar part d’aquest elenc. Generalment, solen tenir unes grans veus ja que les cançons i el teatre musical així ho demanen. A la pel·lícula, en canvi, aquesta no és la característica principal.
La darrera versió d’aquest clàssic (Desembre 2012) ha comptat amb grans veus però sobretot amb grans interpretacions físiques. Una de les millors és l’anteriorment anomenada, l’actriu Anne Hathaway no poseeix una veu extraordinària i no li dóna la potència que sol tenir la cançó que interpreta. Ella, coneixedora d’aquest fet, va decidir portar la cançó a un terreny més intimista on no fos necessari treure una gran veu. El resultat és una interpretació que posa la pell de gallina, que transmet tot el dolor que sent el personatge en aquell moment i que en cap moment demana d’una gran potència de veu.
1.Tristesa inicial. Fantine intenta contenir el plor.
2.Inici empipament i ràbia.
3.’I dreamed that God would be forgiving’
4.Expressió sencera de dolor
5. Busca consol però la supera la ràbia
En qüestió de segons Anne Hathaway és capaç de crear tot un ventall d’emocions que arriben perfectament a l’espectador.
A l’inici de la cançó veiem una Fantine (personatge d’Anne Hathaway) derrotada, completament desfeta que comença a cantar intentant contenir el plor. Però en qüestió de segons la seva expressió canvia deixant pas a la ràbia interna que sent el personage per la seva situació.
Un exemple de la gran interpretació que fa de la lletra és la imatge 3, on Fantine canta ‘I dreamed that God would be forgiving’ (vaig somiar que Déu em perdonaria) i veiem com baixa el cap afligida i amb prou feines acaba la frase.
A continuació ve un dels moments àlgids de la cançó on per fi deixa anar tot el dolor que sent, com podem observar a la imatge 4.
Veiem com alça la mirada al cel en busca de consol o respostes a la situació en què es troba (imatge 5) gest en consonància amb la cançó ja que està recordant els bons moments del passat i quan canta sobre l’amor que li va destrossar la vida, observem com la ràbia torna a aparèixer amb força transmetent a l’espectador l’angoixa del moment.
Com podeu comprovar, analizant només la primera estrofa de la cançó cantada per Fantine ‘I Dreamed a Dream’ trobem una àmplia varietat d’expressions que a més canvien al segon i estan perfectament sincornitzades amb la lletra i el seu significat per al personatge.
Com hem dit, era molt arriscat fer d’Els Miserables una gran producció utilitzant actors famosos sense grans veus ja que era difícil superar la versió teatral o fer-ne una versió digna. Però tot i les dificultats, creiem que és una molt bona versió per interpretacions com l’analitzada. Al final l’important és fer sentir amb les cançons i les interpretacions i mentres que al teatre això se sol aconseguir amb unes grans veus , al cinema s’ha aconseguit enfocant simplement la cara d’una actriu que ha sabut captar l’essència del seu personatge i l’ha transportat al públic.
